Ampliar l'abast d'una xarxa 802.11 mitjançant l'ús de tecnologia de repetidor és un enfocament viable. De fet, el protocol IEEE 802.11 admet explícitament la retransmissió mitjançant diversos modes definits. Per exemple, el sistema de distribució sense fil (WDS) permet que un punt d'accés (AP) no només estableixi un enllaç sense fil amb un altre punt d'accés, sinó que també proporcioni serveis simultàniament a dispositius compatibles amb 802.11. Si l'amplada de banda no és un factor crític per a l'aplicació específica, utilitzar 802.11b per ampliar el rang ofereix la màxima flexibilitat. Tanmateix, si els dispositius client i la transmissió de dades bidireccional comparteixen el mateix canal de comunicació sense fil, l'amplada de banda disponible es redueix efectivament a la meitat.
En termes pràctics, en el context d'una xarxa, un repetidor sense fil es pot{0}}en un sentit senzill i estret-definir-se com un AP sense fil.
AP significa punt d'accés (node d'accés sense fil). Té una funció anàloga a un concentrador o commutador en una xarxa per cable; tanmateix, és un concentrador equipat amb capacitats de transmissió de senyal sense fil, que proporciona un punt central de connexió per a diversos dispositius sense fil. "Wireless AP" és un terme ampli que engloba no només els punts d'accés sense fil autònoms, sinó que també serveix com a terme col·lectiu per a dispositius com ara encaminadors sense fil. No obstant això, per distingir entre aquestes dues categories, els dispositius que només posseeixen una funcionalitat bàsica d'AP s'anomenen normalment "AP sense fil", mentre que els que incorporen capacitats d'encaminament es designen com "encaminadors sense fil".
En poques paraules, un AP actua com un cable d'extensió, un repetidor o un amplificador dins d'una xarxa sense fil, que serveix per augmentar la força del senyal i ampliar el rang de transmissió.
