Els adaptadors de xarxa sense fil es poden distingir segons els seus tipus d'interfície. El primer tipus és l'adaptador sense fil USB, que actualment és el més comú; el segon és l'adaptador sense fil PCI, dissenyat específicament per a ordinadors d'escriptori; el tercer és l'adaptador sense fil PCMCIA, dissenyat específicament per a ordinadors portàtils; i el quart és l'adaptador sense fil Mini-PCI, que està integrat directament als ordinadors portàtils.
Després d'haver comentat els diferents tipus d'adaptadors sense fil classificats per interfície, ara passem a una classificació basada en l'usuari: l'adaptador sense fil PCI (per a ordinadors de sobretaula), l'adaptador sense fil PCMCIA (per a portàtils) i l'adaptador sense fil USB. L'adaptador sense fil USB és versàtil; sempre que estiguin instal·lats els controladors necessaris, poden ser utilitzats tant per usuaris d'escriptori com per a portàtils. Quan feu una selecció, és important tenir en compte que només els adaptadors sense fil que utilitzen la interfície USB 2.0 poden complir els requisits de rendiment dels estàndards 802.11g o 802.11g+. A més, hi ha l'adaptador sense fil Mini-PCI, que s'utilitza àmpliament en ordinadors portàtils. El Mini-PCI és un adaptador sense fil-intern; és l'opció estàndard tant per als ordinadors portàtils basats en-Centrino com per als models no-Centrino que estan equipats amb capacitats sense fil. El seu principal avantatge és que no ocupa una ranura per a PC Card ni un port USB, eliminant així la molèstia d'haver de portar una PC Card o un adaptador USB separats en tot moment. Pel que fa al preu, hi ha poca diferència entre aquests diversos tipus d'adaptadors sense fil; el seu rendiment i funcionalitat també són en gran mesura comparables, cosa que permet als usuaris triar simplement l'opció que millor s'adapti a les seves necessitats específiques.
